Això diu el Senyor: “Jo envio el meu missatger perquè prepari el camí davant meu, i tot seguit el Senyor que vosaltres busqueu , l’àngel de l’aliança que desitgeu, entrarà al seu temple.
Ja ve, diu el Senyor de l’univers. ¿Qui resistirà el dia de la seva arribada? ¿Qui es mantindrà dret quan ell aparegui? Perquè serà com el foc del fonedor i com el sabó de fer bugada: s’asseurà a fondre i a depurar la plata, purificarà els descendents de Leví, els refinarà com la plata y l’or. Des d’aleshores oferiran al Senyor una oblació digna, i les oblacions de Judà i de Jerusalem seran agradables al Senyor com ho eren abans, com en els temps antics.

Ml 3, 14

Salm Responsorial

Sl 23, 7.8.9.10 (R:cf 8 a)

Lectura de la carta als cristians Hebreus
Els fills d’una família són d’una mateixa sang. Per això Jesús s’ha emparentat amb nosaltres per poder destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i així fer-nos lliures, ja que, sotmesos com estàvem al temor de la mort, érem esclaus tota la vida.
Noteu que ell no ha vingut per ajudar els àngels, sinó els descendents d’Abraham.
Per això calia que es fes en tot semblant als germans, i així pogués ser un gran sacerdot compassiu i acreditat davant Déu per expiar els pecats del poble.
Perquè, després que ell mateix ha passat la prova del sofriment, pot confortar els altres que són provats.

He 2, 14-18

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer, sigui consagrat al Senyor.
També havien d’oferir en sacrifici “un parell de tórtores o dos colomins”, com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant.
En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor.
Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir amb ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient:
- “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès.
Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.”
El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
- Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.”
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda fins aleshores, als vuitanta-quatre anys.
Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.

Quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

Lc 2, 22-40

"Llum que il·lumina tots els pobles"

Notem primer l’escrúpol amb què Lluc descriu el compliment de la llei de purificació de les mares, prescrita amb detall en Levític 12,1-8. Però també, sen - se dir-ho explícitament, la llei del rescat dels primogènits d’Èxode 13,2.12.13.15. Ho insinua Lluc 2,39.
Cal prendre nota de la reiterada referència a la llei: «quan, segons la llei de Moisès»; «tal com està escrit en la llei del Senyor»; «havien d’oferir en sacrifici, tal com ho diu la llei del Senyor».
Aquest escrúpol de Lluc es tro ba arreu en el seu evangeli. Potser, precisament, pel fet de ser un evangeli clarament hel·lenístic.
El guiatge de l’Esperit és un tema que Lluc porta al cor. La descripció de Simeó és un exem ple d’aquest tret: «tenia en ell l’Esperit Sant»; «en una revelació l’Esperit li havia promès»; «anà al temple, guiat per l’Esperit». El protagonisme de l’Esperit és un tret ben característic de l’obra llucana. Ho tenim especialment subratllat en l’evangeli de la infantesa i en el llibre dels Fets dels apòstols, on l’Esperit marca els passos més importants de l’acció apostòlica: Pentecosta (Ac 2,1-4); vinguda de l’Esperit sobre els pagans (Ac 44-48); l’assemblea de Jerusalem (15,28); el pas a Macedònia (16,6-9).
Simeó, en la seva acció de gràcies, recull un missatge que es formula amb un mot que vol dir ensems salvació i salvador (to sôtêrion). Simeó ha vist el salvador que és també salvació, alliberament, plenitud. El mot està manllevat d’un text d’Isaïes que només cita Lluc: «Tothom veurà la salvació de Déu» (Is 40,6 citat a Lluc 3,6). En el càntic de Simeó apareix així per primera vegada en l’Evangeli de Lluc l’abast universal de la salvació.
Aquest mateix mot (to sôtêrion) és reprès simptomàticament per tercera i última vegada en el cos llucà al final del llibre dels Fets, quan Pau diu: «Aquesta salvació de Déu ha estat enviada a les nacions i ells sí que l’escoltaran» (Ac 28,28). És el que Simeó ha anomenat «la llum que il·lumina les nacions». Així enllaça clarament amb la festa de la candelera.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 2ª. El dia del Judici Final

Segon vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 2ª "El dia de Judici Final". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
 L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.

El Messies de Händel HV 56

Llista de reproducció dels vídeos de la primera part del Messies de Händel. El naixement

Llista de reproducció dels vídeos de la segona part del Messies de Händel. La passió

Llista de reproducció dels vídeos de la tercera part del Messies de Händel. La resurrecció